La Penya planifica la pròxima temporada, tot i que no té del tot clar el pressupost final. De moment, compta amb un entrenador que té les idees clares i la filosofia del club ben arrelada. Fa uns dies en una entrevista Salva Maldonado deixava clar que cap jove es farà ric a la Penya i que les perles del planter encara no s’ha adonat del pa que s’hi dóna en el mercat actual. Al BiC us expliquem l’estat de les negociacions amb Henk Norel, Pere Tomàs, David Jelínek i Marko Todorovic.

Anem a pams i comencem per les negociacions que la majoria d’aficionats de la Penya tenien coll avall que estaven ben encarrilades. D’entrada, Henk Norel. El jugador holandès vol seguir a Badalona i va tancar un acord per dues temporades. El problema és que ha canviat d’agent, anant a parar a les mans del qui controla gairebé tots els joves del planter i algun que ja ha marxat (Josep Franh) i que respon al nom d’Igor Crespo. I el nou representant va demanar un 30% més de sou. El Joventut va dir que no podia assumir-ho, així que veient que s’enquistava el pivot va dir-li a l’agent que se n’oblidés i comuniqués a la directiva verd-i-negra que ja li semblava bé la primera proposta. Els badalonis, com a resposta a la marxa enrere quan ja hi havia un pacte, li han explicat que l’entesa era cosa del passat i que ara hi ha una nova proposta, un xic més baixa que l’anterior, sense que faci la pinta que tinguin cap intenció de cedir. Què passarà? Acceptarà Norel el càstig per trencar l’acord inicial? O s’oblidarà de la prioritat de seguir a Badalona?

L’altre cas que sembla condemnat a l’entesa és Pere Tomàs. El club va presentar-li una oferta a la baixa, que va rebutjar. L’aler ha presentat una contraproposta, amb una primera temporada low cost per en la següent pujar molt. Massa a ulls del club, que voldria afegir-hi algun any més i que considera que el sou en el segon any està molt per sobre del que permet ara la tresoseria verd-i-negra. El balear va provar de convèncer la directiva vinculant aquest salt econòmic al rendiment, però no ha estat suficient. S’espera ara una nova oferta de la Penya, si bé com en el cas del seu amic de l’ànima Norel, en Pere està més que còmode a Badalona, i la prioritat és no moure’s. Tampoc es pot obviar que s’ha passat l’any en blanc i que no se sap quan estarà de nou a màxim rendiment, així que el ventall de propostes que li puguin arribar en temps de crisi serà mínim, punt que intenta aprofitar el club.

El cas de Jelínek és diferent. El jugador i el seu entorn estan convençuts que si no ha esclatat és perquè no ha disposat de prou minuts per fer-ho. I tampoc li agrada tenir sou com si fos un vinculat quan és jugador del primer equip. Dos motius que l’empenyen a marxar, així que té intenció de fer-se veure aquest estiu per si algú es decideix a apostar-hi en ferm. El txec veuria amb bons ulls continuar i té una oferta del club per renovar, si bé ha demanat temps per pensar-s’ho. La intenció de la Penya és incloure’l en el dret de tempteig i igualar les ofertes que pugui tenir si no són desorbitades. Hi ha clubs que l’han descartat ja en considerar que té un entorn massa complicat.

Finalment, queda l’última perla. Todorovic i el seu agent, Igor Crespo de nou, han comunicat al club la voluntat de marxar. Hi ha dos factors que l’empenyen a fer-ho. Per un costat, el passat estiu tenia peu i mig al primer equip, però circumstàncies com la lenta recuperació de Norel, el baix rendiment de Trias i la renovació de Llovet, a qui es va prometre el salt des d’El Prat, van obligar-lo a seguir en un vinculat que se li ha quedat molt petit. Per l’altre costat, l’oferta econòmica comporta cobrar menys que el sou actual, ja que la Penya entén que ha cobrat com si fos del primer equip, sense ser-ho. El Joventut està disposat a fer servir el dret de tempeteig, tot i que sap que hi ha dos equips importants de l’ACB que negocien amb l’aler pivot un contracte que inclouria una cessió en el primer any. I està a l’espera. Ara mateix la configuració del joc interior es fa estrany si s’hi inclou Todo (fluix si la resta són Norel, Trias, Báez i Llovet), però el llarg estiu podria comportar sorpreses. Norel ha d’acceptar encara la renovació, Báez vol seguir conscient que no s’ha revaloritzat però una bona oferta podria fer que s’ho repensi, mentre que l’entitat verd-i-negre voldria veure marxar Trias. El gironí, però, ha deixat clar que té contracte en vigor i considera que al final de temporada ha demostrat que pot ajudar, alhora que ha arreglat els problemes que l’estaven afectant. Que algun club li faci una oferta superior al seu sou actual (200.000) no sembla un escenari real, de forma que cal pensar que la situació ideal per a la Penya (Todorovic ocupant el lloc de Trias) no és factible.

COMENTA-HO AL FÒRUM: NEGOCIACIONS EN SLOW MOTION

A la vida hi ha poques veritats absolutes. I a la vida del BiC, encara n’hi ha menys. Fa temps que fem servir l’Orange Arena per poder veure partits de l’ACB, però sempre amb el dubte de si la idea de posar-lo en marxa ha estat una bona notícia o al final acaba anant en contra dels interessos del bàsquet.

L’Orange Arena permet veure partits si tens la tele ocupada per algú que mira una altra cosa. O si el teu equip juga i el retransmet una televisió autonòmica que no és la teva. O fins i tot si tenies altres plans i vols veure el duel en diferit. Des d’aquest punt de vida és més que interessant. Si ets del Barça o del Madrid saps que és gairebé segur que podràs veure tots ens enfrontaments del teu equip. I si el cor et tira cap a altres colors, doncs no seran tots, però si bona part d’ells. El problema és que un dels mals detectats a l’ACB és l’excessiva localització. L’assistència als pavellons és altíssima, però les audiències televisives baixen en picat. L’Orange Arena t’assegura poder veure el teu club estimat, així que la majoria ja tenen la taxa de bàsquet que reclamen i no necessiten passar el mono de bàsquet amb el que facin a la tele. Tu tries el que vols veure i si el fan per la televisió o no passa a ser secundari. Només els més fanàtics voldran veure el partit dels seus i sumar-n’hi d’altres, l’opció web multiplica el factor local.

L’Orange Arena té un altre factor que va en contra de les audiències televisives. L’opció de veure’ls en diferit. Ja no cal que facis plans al cap de setmana en funció de si fan per la televisió el teu estimat equip o un partit d’aquells que qualsevol amant del bàsquet no es vol perdre. Pots anar de compres, al cinema, a fer una volta o triar qualsevol de la infinitat de vies d’oci que disposem avui en dia sense estar marcat per un horari. Quan et vagi bé del cap de setmana, et plantes davant la pantalla de l’ordinador i et poses el duel que vols.

És cert que l’Orange Arena no és un invent de l’ACB. La NBA treu molt de rèdit del League Pass, l’Eurolliga té un paquet amb la televisió de la competició per seguir els partits a través de la web i en futbol per citar un exemple Gol TV té Gol Stadium, que permet veure els enfrontament a través de la xarxa. I tots tenen un punt en comú. Qui vol veure-ho, ha de passar per caixa. És un servei que ofereixen a l’usuari, però a canvi d’uns diners, hi ha una inversió. A l’ACB, en canvi, s’aposta per la cultura que internet és sinònim de gratuït. I de retruc perjudica les televisions que sí es gasten uns calerons per l’esport de la cistella. Per això, com que no ho tenim clar, us preguntem: l’Orange Arena, ajuda o perjudica a l’ACB?

COMENTA-HO AL FÒRUM: ORANGE ARENA: POSITIU O NEGATIU?

En les últimes setmanes al BiC hem parlat de la necessitat d’actualitzar-se davant el pes de les xarxes socials i del mal sabor de boca que va deixar Pepu Hernández en el seu pas per la Penya. El destí és capritxós i fa uns dies vam comprovar via twitter que hi ha comptes pendents encara, assistint a un xoc virtual dels qui no obliden el tarannà de l’ex-seleccionador espanyol quan va passar per Badalona.

En el tema de Pepu destacàvem especialment el cas d’Albert Homs i com havia perdut un any fins al punt que aquesta temporada s’havia decidit que es dediqués a disfrutar del bàsquet i recuperar velles sensacions. Des del BiC podem confirmar que quan l’aleshores base es va incorporar el passat estiu a la concentració de la selecció espanyola es va trucar al Joventut i a la federació catalana per demanar explicacions sobre què li havia passat. No tenia res a veure amb l’estrella que era un any abans. Veure’l d’MVP de la final del torneig de Manheim és una bona pista que ara es torna a estar en el camí correcte. Doncs si algú tenia algun dubte de si exageràvem o de si era certa la mala relació que apuntàvem entre Pepu i els tècnics de les categories inferiors verd-i-negres, twitter ens ha tret de dubtes.

La tensió va activar-se quan Rafa Vecina va fer un twit per felicitar l’Albert Homs per l’actuació a Manheim.

Rafael Vecina ‏ @Rafavecina

@albert_homs q alegria me da volver a verte en forma aunque me dicen q ya no seras ese base d 2 m q esperabamos!! Felicidades otra vez!!

La rèplica contundent va venir de dues bandes. D’entrada, de l’entrenador del junior de la Penya. I per partida doble.

Paco Redondo ‏ @pacoredondo1982

Gente que espera muchas cosas de jugadores sin dar UN PUTO PALO AL AGUA! Y lo peor de todo,habiendo tenido la oportunidad…

Cuantos jugadores se han formado “como se esperaban” destrozandoles una temporada de su carrera!?

L’entrenador del junior no està sol, ja que va rebre el recolzament de Carles Duran, que dirigeix el vinculat verd-i-negre, el Joventut-Prat a la LEB plata.

Carles Duran ‏ @cd_ortega

Que fàcil es hablar de formacion y ponerse medallas de los meritos de otros, des de una silla y Sin trabajar Cuando se pudo!!

Els temps canvien i les guerres virtuals, amb els punyals volant per la xarxa, ja formen part també de l’univers bàsquet. I ens permet de pas entendre moltes coses. O en aquest cas, confirmar el que ja sabíem.

COMENTA-HO AL FÒRUM: COMPTES PENDENTS