Els temps avancen i tots ens esforcem a intentar no quedar enrere. I el món de la comunicació… bé, aquí no toca, però també. Entrenadors i clubs s’han de reciclar i actualitzar els codis interns per fer entendre als jugadors que són la imatge de l’entitat, així que no se’n poden oblidar quan fan ús de les xarxes socials.
Anem d’incendi en incendi. Atacs a la Penya perquè Pooh Jeter denuncia via twitter que no el deixen viatjar a l’enterrament d’una tieta. Mike Hall criticant el joc del Fuenlabrada. O Valters denunciant des de Màlaga les poques ganes a treballar dels espanyols. Tres exemples diferents, però que juguen en contra de la imatge d’un club. Construir una percepció positiva d’una entitat costa molt i enfonsar-ho tot, ben poc. Per això els clubs van tard fent entendre als jugadors que són la cara d’una insistitució, ja sigui quan es posen la samarreta per sortir a jugar com quan s’expressen a les xarxes socials. I actualitzar el codi intern amb multes que evitin temptacions de si surt més a compte quedar-se a gust i pagar que no pas callar.
El fenomen de les xarxes socials ha arribat aquí amb lleuger retard. Per això es pot veure com han reaccionat en altres bandes. A la NBA ja saben el risc de tacar la imatge per culpa d’una piulada desafortunada. Primer es va posar una norma que pot semblar surrealista i no ho és, com és que està prohibit expressar-se durant un partit (la mitja part se’ls feia molt llarga a alguns). I poc després es va incloure una franja de 45 minuts abans i després dels partits per evitar escalfar ambients ni les reaccions en calent. Més a prop, tenim la Premier League de futbol, que té una gent dedicada a controlar què diuen els jugadors i setmana sí setmana també reparteixen multes. No és un procés nou. Fa temps que dura i uns quants professionals han passat ja per caixa, diners que acaben beneficiant a tots.
L’ACB de moment és partidària que siguin els clubs els qui actuin i aquests ho fan a posteriori. Hi ha entrenadors que ja han introduït les multes per mal ús de les xarxes socials, però són un minoria. Un cop més, van tard. Entre els diferents defectes de l’ACB i els seus participants hi ha un ús antiquat de les xarxes socials, així com dels webs, que segueixen les bases d’actuació de fa 10 o 15 anys. Toca actualitzar-se. O en aquest cas, renovar-se o morir, no es pot anar sempre tard i malament.
COMENTA-HO AL FÒRUM: ACTUALITZAR-SE
La Penya és protagonista avui a les xarxes socials. Per un costat, Pooh Jeter es queixa que no li permeten viatjar a Estats Units a l’enterrament de la seva tia i per l’altre, tubasket mostra el disgust de Rudy Fernández i del metge del Joventut perquè no el deixen assistir a l’operació, malgrat que la FEB es feia càrrec de les despeses. Expliquem la història sencera i que cadascú tregui conclusions.
El metge de la Penya, Víctor Laínez, va rebre la trucada del representant de Rudy, David Carro, dient-li que el jugador volia que assistís a l’operació de l’esquena que el tindrà la resta de temporada de baixa. Li va respondre que ok i va informar al club, on li van comunicar que qui li pagava el sou era el Joventut i no el representant de Rudy, així que amb Báez i Pere Tomàs de baixa i amb Henk Norel necessitant el tractament especial després de l’operació que li eviti maldecaps, la prioritat estava clara. I més quan el metge del Madrid hi podia assistir sense problemes. Alhora, des del club es va parlar ahir amb Pepe Sáez per informar-lo. El president de la FEB va deixar clar que no volia cap mena de conflicte, que no n’estava al corrent i que no intervindria per res perquè no afecta la FEB.
La seqüència dels fets és la següent. Que cadascú tregui conclusions, més enllà dels problemes comunicatius que sempre té la Penya. Va fer bé el Joventut perquè la prioritat és el club que li paga? S’equivoca perquè no li hauria costat res tenir un detall tractant-se d’un mite com Rudy? S’equivoca perquè més mal ha fet a la imatge de l’entitat la piulada de Rudy criticant la Penya?
COMENTA-HO AL FÒRUM: POLÈMICA AMB RUDY
Després de perdre’s 11 partits per un problema a l’esquena, Rudy Fernández ha protagonitzat un fluix retorn. No deuria estar del tot bé perquè aquesta nit tornarà a ser baixa. La NBA ha superat l’equador de la competició, així que el futur del balear va prenent forma. En concret, un to blanquinós.
Rudy Fernández confessava fa dos anys, quan es va plantejar per primer cop de forma seriosa fer el camí de tornada, diversos motius que l’empenyien a deixar el somni americà, aleshores per vestir de blaugrana. Per un costat, hi havia el físic. El balear havia arribat a la conclusió que la seva constitució no lligava amb l’estil NBA. La contundent falta d’Ariza va accelerar-ne el raonament fins al punt que es va veure obligat a contractar el fisioterapeuta que tenia a la Penya. En Paco Fernández anava dos cops l’any cap a Portland per tractar-li l’esquena, sobretot, i el maluc. Les molèsties es van convertir en company habitual de viatge. Amb l’Europeu i el pas pel Madrid l’ex-perla verd-i-negre va pensar que ja no li calia, però ha estat tornar a la millor lliga, ara a Denver, i torna a reclamar la presència del fisio, que dijous passat aterrava al Colorado per estar-s’hi una setmana.
La segona via per al retorn és esportiva. No cal conèixer gaire Rudy Fernández per intuir que li agrada ser protagonista. El somni de Portland va arrencar de meravella amb la rebuda d’estrella internacional i alimentador dels somnis que li va dispensar l’afició dels Blazers, però ben aviat va descobrir els inconvenients de compartir posició amb l’estrella de l’equip. I es va anar estancant en un rol de tirador que el convertia en un jugador desaprofitat. En el seu moment al BiC ja vam dir que no podia només culpar als altres. Curiositats del destí, la nit següent feia un dels millors partits a la NBA i en unes setmanes l’aportació era més que positiva en una segona unitat amb canvi d’estil al costat del menut i elèctic australià Patty Mills. L’efecte no es va allargar massa, però amb contracte en vigor, no era amo del seu destí, així que va anar a Dallas de forma virtual abans d’aterrar a Denver. George Karl el coneixia bé i va passar a ser un setè home de bona aportació, acompanyada d’una dosi de protagonisme més que positiu. I van tornar les lesions. 11 partits de baixa, que Brewer ha aprofitat per fer un pas endavant, si bé ja fa temps que li estava guanyant la partida. El recent fitxatge de Wilson Chandler després del pas per Xina no augura res de bo. El primer partit de l’aler va comportar deixar el balear en 9 minuts, si bé es pot sospitar que el físic hi tenia a veure perquè avui no jugarà.
Tenim el físic i el rol secundari. Falta el tercer, l’econòmic. Si les dades que va publicar la premsa quan va fitxar pel Madrid són certes, l’oferta per seguir a la NBA hauria de ser al voltant dels cinc milions, la mid-level sencera. Veient el seu rendiment i tenint en compte les restriccions derivades del nou conveni col·lectiu, que limita l’ús de la mid-level, fa pinta d’utopia imaginar una proposta d’aquest nivell. Per això quan fa uns dies a la SER Rudy Fernández afirmava que si tenia una bona oferta la prioritat era seguir a la NBA, sonava poc creïble. A més, hauria d’indemitzar el club blanc, que en canvi li pagarà tres milions d’euros per temporada, atorgant-li alhora l’anhelada condició d’estrella. Com diuen els yankees, si camina com un ànec, neda com un ànec i sona com un ànec, probablement és un ànec. Tres motius que empenyen Rudy cap al retorn.
COMENTA-HO AL FÒRUM: RUDY, RAONS PER AL RETORN