Rudy Fernández es va reincorporar a Portland i va deixar tothom de pedra assegurant sense dubtar-ho que l’etapa a la NBA s’havia acabat i tocava tornar a Europa, a la lliga espanyola concretament. Bé ell no va dir-ho, però tothom té clar que amb al Barça de destí. Per què aquestes declaracions? No és un risc fer enfadar Portland? Doncs no, segons ha pogut saber el BiC, tot forma part d’una estratègia pactada amb la franquícia.
Andy Miller no està sol a Portland. L’agent nord-americà de Rudy està acompanyat del seu homònim europeu, Gerard Darnés. Els dos ultimen la documentació que alliberarà l’escorta del vincle amb els Blazers i deixarà llum verda al fitxatge pel Barça, amb qui té un precontracte des de fa mesos, blindat per les dues parts per si un dels dos es fes enrere. I sense data fixada per si l’alta s’havia de posposar un, dos o els anys que faci falta. El balear mantenia una porta oberta a seguir a la NBA si Chicago, sobretot, o New York podien ser el destí, però els Bulls no fan cap oferta interessant a Portland i els Knicks no tenen el que busquen els d’Oregon: primeres rondes del draft. Així, Rudy ha canviat de parer. Abans de deixar Badalona per anar a fer la pretemporada es mostrava disposat a allargar l’etapa NBA amb un canvi d’aires, però tornar a trepitjar Estats Units li ha suposat que de nou se li caigués el món a sobre. No vol ser-hi.
Així, Miller ha intensificat les negociacions amb Portland i han fixat una estratègia comuna. Ahir en vam viure el capítol principal amb Rudy citant l’enyorança de la família i els amics per una banda i la falta d’adaptació al joc de la NBA. I tancant la porta a un traspàs. Un missatge dissenyat amb la franquícia per salvar-ne la imatge. El jugador que va ser rebut a l’aeroport pels fans i va arribar com a ídol al cap de dos anys vol marxar. Un cas, com recordàvem fa uns dies, sense precedents. Així, Portland i la NBA transmeten a l’exterior el missatge que es tracta d’un problema personal de l’escorta, de falta d’adaptació. Rudy va fer el seu paper al llarg de 10 minuts, tal com es veu en el vídeo que obre aquest post. I què n’obté Portland? Per què el deixa marxar sense més? S’hi sumen diferents coses. D’una banda, ningú vol tenir jugadors a disgust i sense cap química amb l’entrenador. Però si cedeixen és perquè Andy Miller, un dels agents més importants de la NBA, els ha deixat clar que no oblidarà que li han fet un favor i en el futur els ho compensarà.
Així, ara és qüestió d’hores. En qualsevol moment es pot fer oficial la desvinculació de Rudy Fernández a Portland i l’alta al Barça. El club blaugrana tindrà 13 fitxes i haurà de descartar un jugador, amb tots els dits assenyalant Jaka Lakovic. Un problema menor perquè tothom tenia clar que si Rudy es posava a l’abast, no es podria deixar escapar perquè ACB i Europa es poden convertir en la tirania blaugrana les pròximes temporades. Les dues parts tenien assumit que no seria aquest estiu, però les converses d’Andy Miller amb la gerència dels Blazers han obert la porta a enllestir-ho ara i els d’Oregon han decidit que ja n’hi havia prou de distraccions. Tampoc tenien cap oferta atractiva, així que li diuen adéu, això sí, amb una estratègia que no perjudiqui la imatge de la franquícia ni de la lliga, passant les culpes a la incapacitat del balear d’adaptar-se. Aquí, però, sabem que el discurs públic té poc a veure amb com ha anat tot realment.
COMENTA-HO AL FÒRUM: SENSE PRECEDENTS
Sense precedents
Rudy Fernández està nerviós. En qüestió de dies s’incorpora a contracor a la pretemporada dels Blazers. No hi vol ser ni volen que hi sigui. Així, viu hores decisives, a l’espera que s’acabi la incertesa d’on jugarà la pròxima temporada. Té una cosa que juga en contra d’ell: l’absència de precedents. Mai un jugador que té contracte a la NBA i equips que el volen ha obert la porta a marxar a Europa. El balear és únic i les diferents parts miren d’adaptar-se a la situació que de moment sembla tenir un primer punt clar, el salt al Barça haurà d’esperar.
Rudy va passar a la gerència de Portland una llista d’equips prou atractius per plantejar-se allargar l’etapa a la NBA. Després de parlar amb Nate McMillan sap que ni s’entenen ni s’entendran, així que cal canviar d’aires. Somia en Chicago, si bé hi ha més noms, tampoc gaires, capaços de ressuscitar la intenció de l’exestrella de la Penya de triomfar a Estats Units. New Orleans és un dels últims que s’ha apuntat a l’interès per fitxar-lo, però no es troba en el llistat de l’escorta i a la NBA no s’arrisquen a incorporar jugadors amb contracte curt i poques ganes.
Així, Portland treballa en trobar l’oferta que faci feliç les diferents parts. Un jugador amb contracte de rookie provoca que no se’n pugui obtenir gaire a canvi. Eleccions de draft és la petició dels Blazers per acceptar perdre de vista l’home que fa només dos estius era rebut com a nou ídol per a l’afició. Els d’Oregon han reaccionat a les amenaces del representant de veure a Rudy de retorn a Europa amb una consulta a la NBA, que els ha deixat clar que no poden fer negoci en forma de traspàs. Si tenen limitat el pagar per endur-se un jugador del vell continent cap a l’estranger, també troben barreres quan es tracta de fer-ho a l’inrevés. Bé, cal dir que quan això es produeixi perquè la NBA mai s’ha trobat amb un jugador amb contracte, equips que el vulguin i ell amb ganes de marxar a Europa.
Tot plegat serveix perquè Rudy tingui clar que li toca allargar l’etapa a la NBA. Fins fa ben poc el Barça encara estava convençut que seria el fitxatge estrella de la temporada, però ja li han comunicat que no tenen problema en esperar-lo, ja sigui el pròxim estiu com a reclam per tapar la possible marxa de Ricky Rubio o més tard, quan la jubilació ja serà més a prop de Juan Carlos Navarro, Roger Grimau i Basile. El conflicte Rudy encara ha d’escriure els últims capítols, però viu hores decisives. O dies. O setmanes. Però decisives perquè l’equip que el fitxi té fins al 31 d’octubre per exercir l’opció de renovar-lo per dues temporada més fins l’estiu de 2013, quan seria agent lliure restringit. Si Portland troba un destí atractiu i el jugador s’hi troba còmode, la situació donaria un nou tomb. Així doncs, tots pendents del telèfon de Rich Cho.
COMENTA-HO AL FÒRUM DEL BiC: SENSE PRECEDENTS
Ressaca de mundial (I)
El Mundial de Turquia 2010 ja és història. Estats Units n’ha sortit campió, Lituània s’ha erigit en convidat inesperat i Espanya ha descobert per si no ho sabia que no disposar de la referència interior anomenada Pau Gasol ho fa tot més difícil. Però anàlisis esportius en tenim per donar i per vendre, així que ens centrarem en fixar-nos en analitzar la cita mundialista des de diferents punts de vista. El primer és per certificar que un cop més ha quedat clara la necessita d’unificar regles.
Stephen Curry jugava la temporada anterior a la universitat de Davison amb possessions de 35 segons, dues parts de 20 minuts, el triple a 6,02 metres i eliminat per cinc faltes. A partir d’octubre ho feia a la NBA amb els Warriors en quatre quarts de 12 minuts, possessions de 24, el triple entre 6,7 i 7,25 i sis faltes com a sinònim de banqueta indefinida. I finalitzada la temporada, el menut de canell de seda competia amb Estats Units al mundial amb quatre quarts de 10 minuts, el triple a 6,25, possessions de 24 i cinc faltes com a màxim. En poc més d’un any, tres normatives diferents. Un dels problemes del bàsquet i que no hi ha intenció de solucionar és la diferència de normatives, que fa mal en comparació a la simplicitat del futbol.
El problema no és només que hi hagi normatives diferents, sinó que afecta a la normalitat d’un partit. Serveixi d’exemple una jugada de la final, en què el turc Savas va rebre davant de la línia de tres i va decidir anar cap a cistella… fent dues passes ben visibles abans de botar. Els àrbitres no van dir res, la jugada va derivar en pilota perduda i contraatac yankee amb esmaixada d’Iguodala que també fa un pas ben llarg abans del primer bot. I els tres col·legiats fent de nou els ulls grossos, sempre sota sospita de perdonar en excés les infraccions d’uns jugadors que s’han format en tres normatives diferents (high school, NCAA i NBA) i que es pretén que en una fase de preparació d’un mes siguin capaços de canviar coses que porten tota una vida interioritzant com el primer pas abans de botar per tenir més opcions de superar el rival. Impossible es miri com es miri. Europa progressivament va copiant totes les normes NBA (quatre quarts, 24 segons o ara els 14 segons després de falta i l’allunyament de la línia de tres per citar alguns exemples), però cada dos anys esclata el conflicte amb els Jocs o el Mundial d’escenari. Una unificació ens faria a tots la vida més fàcil en un esport que té més tendència a complicar que a simplificar. Per un altre dia podem deixar els exercici d’enginyeria que calen per ser entrenador de categories inferiors, que en el seu dia vam comentar ja al BiC. Un pas necessari que ningú farà i els dirigents, com els àrbitres, fent els ulls grossos.
COMENTA-HO AL FÒRUM: RESSACA DE MUNDIAL (I)
