El Mundial de Turquia 2010 ja és història. Estats Units n’ha sortit campió, Lituània s’ha erigit en convidat inesperat i Espanya ha descobert per si no ho sabia que no disposar de la referència interior anomenada Pau Gasol ho fa tot més difícil. Però anàlisis esportius en tenim per donar i per vendre, així que ens centrarem en fixar-nos en analitzar la cita mundialista des de diferents punts de vista. El primer és per certificar que un cop més ha quedat clara la necessita d’unificar regles.

Stephen Curry jugava la temporada anterior a la universitat de Davison amb possessions de 35 segons, dues parts de 20 minuts, el triple a 6,02 metres i eliminat per cinc faltes. A partir d’octubre ho feia a la NBA amb els Warriors en quatre quarts de 12 minuts, possessions de 24, el triple entre 6,7 i 7,25 i sis faltes com a sinònim de banqueta indefinida. I finalitzada la temporada, el menut de canell de seda competia amb Estats Units al mundial amb quatre quarts de 10 minuts, el triple a 6,25, possessions de 24 i cinc faltes com a màxim. En poc més d’un any, tres normatives diferents. Un dels problemes del bàsquet i que no hi ha intenció de solucionar és la diferència de normatives, que fa mal en comparació a la simplicitat del futbol.

El problema no és només que hi hagi normatives diferents, sinó que afecta a la normalitat d’un partit. Serveixi d’exemple una jugada de la final, en què el turc Savas va rebre davant de la línia de tres i va decidir anar cap a cistella… fent dues passes ben visibles abans de botar. Els àrbitres no van dir res, la jugada va derivar en pilota perduda i contraatac yankee amb esmaixada d’Iguodala que també fa un pas ben llarg abans del primer bot. I els tres col·legiats fent de nou els ulls grossos, sempre sota sospita de perdonar en excés les infraccions d’uns jugadors que s’han format en tres normatives diferents (high school, NCAA i NBA) i que es pretén que en una fase de preparació d’un mes siguin capaços de canviar coses que porten tota una vida interioritzant com el primer pas abans de botar per tenir més opcions de superar el rival. Impossible es miri com es miri. Europa progressivament va copiant totes les normes NBA (quatre quarts, 24 segons o ara els 14 segons després de falta i l’allunyament de la línia de tres per citar alguns exemples), però cada dos anys esclata el conflicte amb els Jocs o el Mundial d’escenari. Una unificació ens faria a tots la vida més fàcil en un esport que té més tendència a complicar que a simplificar. Per un altre dia podem deixar els exercici d’enginyeria que calen per ser entrenador de categories inferiors, que en el seu dia vam comentar ja al BiC. Un pas necessari que ningú farà i els dirigents, com els àrbitres, fent els ulls grossos.

COMENTA-HO AL FÒRUM: RESSACA DE MUNDIAL (I)