Quan una negociació entra en l’últim capítol, el tòpic periodístic parla dels últims serrells. Entre d’altres coses, és una manera de dir està tot pràcticament fet però no ho donaré per tancat no sigui cas que en l’últim moment el contracte tingui alguna trampa o vés a saber què, es trenqui i em mengi la informació amb patates. Doncs el fitxatge d’Eulis Báez estava en l’etapa dels darrers serrels, però l’aler pivot enfila cap a Fuenlabrada amb un contracte de dos anys i la Penya es veu obligada a seguir pentinant el mercat a veure si troba una peça per completar el joc interior quan Pape Sow acabi contracte el dia 10, a l’espera alhora de la reaparició e Henk Norel.

El Joventut tenia tancat un acord amb Báez des de l’estiu. No es va signar perquè la delicada situació de la tresoreria convidava a evitar que el Valladolid amenacés d’igualar l’oferta a través del dret de tempteig, amb la indemnització corresponent a abonar-los perquè quedés lliure. Hi havia el convenciment que la denúncia del jugador per sis mesos d’impagament de la nòmina trencaria qualsevol dret dels pucelans en un procés que al final s’ha anat allargant i la resolució del qual va cloure’s fa ben pocs dies. Havia arribat el moment de tirar endavant una entesa que tenia mesos i que el dominicà es posés aquesta setmana a les ordres de Salva Maldonado. I de nou ha aparegut la caixa sota mínims per complicar-ho tot. L’agència del jugador es negava a donar el vistiplau si el club badaloní no abonava abans els deutes pendents pel pas per l’Olímpic la passada temporada dels McDonald, Robinson, Hosley, Trias, English i Pepu Hernández.

Hi ha alguns clubs amb fama de llestos, de tenir iniciativa en condicions delicades. Com el Fuenlabrada. Els madrilenys s’han posat pel mig amb una oferta temptadora de dos anys, conscients que Ayón o Mainoldi podrien comportar un bon negoci durant o a final de temporada a l’estil Batista en la campanya anterior. Báez ha acabat donant el sí per diverses raons. D’entrada, l’oferta econòmica és similar a la badalonina, un xic superior, però amb l’assegurança d’una temporada més. Si hi sumem que l’entrenador és el mateix que tenia a Valladolid i que està fart d’esperar per jugar, tot esdevé més comprensible.

El destí, sempre capritxós, aporta el morbo que el debut de Báez pugui ser diumenge precisament al camp del Joventut, per a desesperació de Salva Maldonado. El tècnic viu ara d’una rotació de quatre homes, un d’ell fora de forma, un altre a qui en principi volia al vinculat, un tercer amb problemes greus de confiança i un darrer d’adaptació més que positiva, però orfe de coneixements del joc i, sobretot, dels rivals que es troba a l’ACB. El dia 10 acaba el contracte de Sow, a qui en principi no es té intenció de renovar. L’ex-Alacant té molts problemes per millorar físicament després de vuit mesos aturat del tot per la prohibició dels metges de fer cap esforç físic arran d’una greu malatia pulmunar i veure els problemes per agafar el to del blaugrana Pete Mickeal, que li porta tota una pretemporada d’avantatge, tampoc conviden a l’optimisme. Deixant de banda que no és el perfil que buscava l’entrenador, que en una tertúlia fa tres setmanes a RCB va deixar clar que perseguia un jugador interior amb capacitat de jugar obert. El mercat ofereix poca cosa, així que els dirigents badalonins tenen un bon maldecap perquè la plantilla de la temporada 2011-2012 trontolla precisament en el joc interior. Fitxar els pivots que juguen contra la Penya és una garantia al SM, com poden confirmar Doellman, Asselin, Augustine, Sekulic, Fisher o Banic.

COMENTA-HO AL FÒRUM: BÁEZ I ELS MALEÏTS SERRELLS