Un dels passos més complicats que han de fer els jugadors és triar destí després de saltar d’un gran. No és senzill. Primer, perquè l’escala salarial entre uns i altres és molt gran. Segon, perquè s’ha d’intentar coordinar expectatives col·lectives i individuals, així com vetllar per altres temes com la família. El passat estiu dos catalans posaven punt i final al pas per Barça i Madrid, seguint camins diferents. Donem un cop d’ull a les decisions preses per Roger Grimau i Sergi Vidal.

Quan el capità del Barça va dir que volia seguir jugant a l’ACB i a l’Eurolliga, la majoria vam lligar caps i analitzant les plantilles Bilbao semblava l’únic destí possible. Doncs sí. El mitjà de la nissaga Grimau va optar per baixar el llistó de l’ambició, però en un salt petit. No lluitaria per tots els títols, però se li exigiria estar a dalt. I l’oferta econòmica era prou golosa. L’inici no ha estat gens senzill. Menys protagonisme de l’esperat, semblant al nivell d’encert. Ni aportava l’esperat ni ell se sentia còmode amb el seu rol, molt més secundari que el calculat quan va dir sí a la proposta de Gorka Arrinda. Mica en mica ha anat pujant les seves prestacions i el públic canvia crítiques per elogis. Alhora el vestidor l’accepta millor. Segons va poder comprovar el BiC, Grimau es va trobar d’entrada amb una rebuda molt freda, malgrat que molts el coneixien de ser rivals des de feia anys i hi havia un parell de catalans com Àlex Mumbrú o Raül López. Veure l’ex-blaugrana menjant sol era més que habitual i els companys comentaven el malestar del grup per les declaracions que va fer només arribar, dient que volia jugar-se les pilotes decisives i tenir un rol preferent. No van sentar gens bé al vestidor, tement uns fums per venir del Barça que amb els mesos van comprovant que no són tal.

Baixar el llistó, però poc. És una opció, la via Grimau. N’hi havia una altra, el camí seguit per Sergi Vidal. El badaloní va prioritzar el tornar a gaudir del bàsquet, el ser important en el grup de nou, amb un contracte curt que li obria les portes a guanyar més si feia una bona temporada. I està resultant un èxit. L’escorta ocupa el 12è lloc en les classificacions de punts i de valoració, amb un protagonisme en atac que no tenia des dels temps en les categories inferiors de la Penya. Canviar el Madrid pel Lagun Aro ha suposat passada d’un sou de 900.000 euros a un de 150.000. Però alhora canviar l’aplaudir des de la banqueta per ser una peça clau. Dos camins quan s’abandona un gran, la dualitat Vidal-Grimau.

COMENTA-HO AL FÒRUM: VIDAL-GRIMAU, CAMINS DIFERENTS