El jurat té dubtes a la pel·lícula Philadephia. Fins que el teòric personatge més conservador, un exmarine, planteja que si ell hagués d’enviar un pilot amb l’avió més car no hi posaria un novell, sinó algú ben experimentat. A València fa anys que ningú s’ha mirat el film de Jonathan Demme que li va valdre l’Oscar a Tom Hanks. Ara Manolo Hussein penja d’un fil després d’un últim quart vergonyós amb tan sols 2 punts anotats. I la directiva dubta si recórrer a qui era l’aposta inicial el passat estiu, Sito Alonso o apostar per algú més veterà.

L’extècnic de la Penya té la maleta a punt per si ha d’anar cap a València. Semblava que el campió de l’Eurocup trobava una bona dosi de calma apallissant el CSKA a l’Eurolliga, però un últim quart que entra en la història negra de l’entitat ha demostrat que estan lluny de ser l’equip que esperaven quan malgrat les retallades pressupostàries signaven fitxatges tan interessants com Cook, Javtokas, Savanovic o Richardson. Les lesions no han ajudat, aspecte que és l’excusa a què s’aferra Hussein per demanar un xic més de temps. Veurem si el té.

Hussein no era la primera opció a l’estiu. La directiva valenciana va tancar un acord amb Sito Alonso. Però a darrera hora van preguntar al representant si tenia en cartera alguna opció encara més assequible, així que Hussein, que havia viscut un any sabàtic després de mantenir la categoria amb el Múrcia, es va fer càrrec de l’equip. El currículum anterior de l’entrenador canari tampoc era aval de res. Sense experiència en grans, amb els modestos no se n’ha sortit en els darrers anys, excepte amb el retorn a l’ACB amb els murcians.

El problema és que l’alternativa Sito Alonso sembla caure en un error ja habitual. L’any 2002 l’aleshores Pamesa va rebre una bona dosi de crítiques per posar un projecte ambiciós, en què havien tret la parella Oberto-Tomasevic del Tau, en mans d’un inexpert Paco Olmos. Al final, tothom va aplaudir la tasca de l’ara tècnic del Menorca amb el títol de la ULEB sota el braç i el subcampionat ACB. Fins i tot la web oficial de l’entitat parla de “la millor temporada de la història del club”. La campanya següent ja no aniria tan bé, malgrat el fitxatge estrella d’Antoine Rigaudeau, amb una ràpida eliminació a primera ronda tant a la copa com a la lliga, sorpresos per Unicaja després d’acabar tercers a la fase regular. Veient que Olmos d’entrada havia sortit prou bé, de nou es va apostar per un passarell, Pablo Laso, que no va acabar la temporada, tasca que va recaure en Chechu Mulero. I l’estiu següent, sant tornem-hi: Ricard Casas, procedent de Manresa. En aquells dies el BiC no existia, però vam poder participar en una conversa amb directius de Barça i Penya, que ens van donar la conclusió següent: “es tornen a equivocar. En Ricard és un molt bon entrenador, però necessiten algú amb experiència, que imposi respecte als jugadors i sàpiga moure’s en un pressupost alt”.

Han passat els anys, però l’error es repeteix. Després del títol europeu de la passada temporada i fitxatges interessants com els comentats, a l’hora d’estalviar es mira en el lloc equivocat: la banqueta. El resultat, dues victòries en vuit partits i el públic, escridassant els jugadors que, cal dir, no semblaven gaire afectats. Hussein sembla ser el conductor equivocat per al cotxe valencià i cal veure qui és el substitut. Hi ha dubtes a València. A uns ja els va bé tornar al pla inicial de Sito Alonso. D’altres, voldrien algú amb més experiència. Un primer contacte amb Svetislav Pesic va topar-se amb un no perquè el serbi persegueix projectes a mig/llarg termini i els valencians volen resultats immediats. Quin sector s’imposarà?

COMENTA-HO AL FÒRUM: VALÈNCIA+CONDUCTOR EQUIVOCAT