Els fronts oberts quan surt la paraula preocupació i s’hi suma el nom Joventut són inabarcables. Avui ens centrarem en un, en la segona fitxa més alta del primer equip, que té ara un rol del tot marginal. El segon toc d’atenció de Salva Maldonado a Jordi Trias tampoc s’ha traudït en una resposta i la directiva comença a dubtar si hi ha d’intervenir o no, sense saber tampoc si servirà d’alguna cosa.

Jordi Trias va tenir un rendiment òptim dins del que se n’esperava en l’inici de la passada temporada. Se li demanava més participació en atac, cert, però agafava rebots amb facilitat i no desentonava del tot dins la defensa amb la mirada implantada per Pepu Hernández. Amb el pas dels mesos va anar perdent protagonisme fins tenir un rol marginal. I el relleu a la banqueta no li ha portat més sort. Des del primer dia no aporta el que Salva Maldonado n’espera. El tècnic va intentar-ho solucionar amb una reunió a la pretemporada, en què l’instava a fer un pas endavant i tenir un paper important dins l’equip, a exercir de veterà en un grup farcit de joves i a donar un cop de mà davant l’absència per lesió de Henk Norel i la verdor de Latavious Williams.

El resultat del primer toc d’atenció és que no es va traduir en res. I més quan Báez va fer acte de presència, ja que quan el dominicà i Tay Williams seien a la banqueta era el dia i la nit per a l’equip, que es tornava tou, tenia problemes per tancar el rebot, facilitava l’anotació interior del rival i en més d’un partit encaixava parcials ben negatius. Maldonado, per exemple, no entenia que un jugador interior en els sis primers partits només rebés dues faltes i ni tans sols fes un viatge a la línia de tirs lliures. Segon cara a cara doncs per exigir-li que espavilés, just abans de la visita a Valladolid, que va resultar un desastre. Només va jugar tres minuts, si bé cal recordar que tot l’equip va estar horrorós en el -19 al camp de l’aleshores cuer. La reaparició de Norel ha anat en contra del gironí, que s’ha vist avançat fins i tot per Llovet, que en principi no tenia la confiança de l’entrenador. Per intensitat el pivot del planter li ha près el lloc i ara la rotació interior està formada per tres peces que viuen del físic i les ganes, una quarta que intenta acostar-s’hi i una cinquena, del tot perduda. Una darrera mini reunió fa tres setmanes tampoc ha obtingut resultat. Té un rol marginal i no en surt. Tres minuts contra el Madrid, ni un segon a Alacant i vuit minuts diumenge contra el Baskonia, duel en què no hi era Báez. Teletovic amb dos cops de cul el va enviar sota el ferro, res a veure amb els problemes que li creava Williams al pal baix. El dia i la nit. I ajuda a la remuntada del Baskonia.

El problema a la Penya és que no saben què fer. Ja li van rebaixar el sou. Un primer any, gràcies a la milionària indemnització del Barça, a preu de ganga (100.000 euros) que pujava d’immediat per multiplicar-se per tres i per quatre. Primer no va voler que li toquessin la fitxa, i no li faltava raó perquè és poc seriós signar un jugador i un any després dir-li que no pots pagar el pactat. Però la difícil situació del Joventut i el seu baix rendiment van dur-lo a allargar una temporada el contracte passant el que s’havia de pagar en dos anys, a tres. Tenim doncs una rebaixa de la nòmina i dos tocs d’atenció llargs de l’entrenador. No hi ha queixa en l’actitud, és un professional. I encara menys en el caràcter. Qualsevol que el conegui mínimament coincidirà que és una de les millors persones que un es pot trobar al planeta. Però no aporta el que espera d’ell i tot plegat s’ha tornat una bola difícil de pair per l’aler pivot, un peix que es mossega la cua difícil de desembolicar. Problemes esportius, problemes personals i una pèrdua de pes que complica encara més que trobi el to i la intensitat que li exigeix Maldonado. I un altre maldecap per a un club que els acumula amb gran facilitat.  

COMENTA-HO AL FÒRUM: TOCS D’ATENCIÓ SENSE RESPOSTA