Després de la pausa que ha suposat la Copa del Rei, la lliga torna al cap de setmana i la Penya afronta el primer de dos partits seguits fora de casa i contra un rival directe, l’Estudiantes. Més enllà de la vessant morbosa, el partit pot marcar el futur immediat del Joventut, oferint-li oxigen o augmentant-ne la pressió. En tot cas, un bon moment per estudiar-ne la situació. Després que Óscar Herreros (COM Ràdio, @oscarherreros) ens desgranés el Manresa i Marc Mundet (RAC1, @MarcMundet78) revisés el Barça, qui millor que Xavi Ballesteros (El9/RCB, @ballesterosxavi) per parlar del club verd-i-negre.

Orfes de caràcter

A l’estiu, el Fiatc Joventut va haver de patir una revolució dins la plantilla verd-i-negra. La situació econòmica de l’entitat i els canvis no forçats, com per exemple la marxa de Josep Franch per voluntat pròpia, va obligar a fer un gir a la plantilla. Pepu Hernández va fer les maletes i va marxar (se li ha d’agrair perquè va perdonar un any de contracte) i el seu recanvi va ser Salva Maldonado. Per mi, el millor fitxatge que es podia fer. Home de club, que ha tret rendiment de clubs limitats esportiva i econòmicament, tècnic de la casa i compromés. Sobretot un entrenador normal, que cada vegada costa més de trobar-ne. Feia falta molts fitxatges i cap podia ser de nivell perquè la caixa estava buida. Calia afinar bé la punteria i, com sempre passa, no sempre es pot encertar.

L’error segurament previsible va ser el de Jeter, un jugador anotador però no director. Un jugador elèctric però poc actiu. Un puntal però que va baixar amb el Menorca i a qui Aíto no va renovar a l’Unicaja on va ser temporalment. Ha estat l’únic error. Això sí, no ha enganyat a ningú perquè és el mateix jugador a Badalona que va demostrar a Menorca o a Màlaga. No és un base. La resta dels fitxatges poden ser millor o pitjors però eren apostes del club. Tay Williams ha sortit millor del què tothom pensava i amb 22 anys no se li pot demanar més en la seva primera experiència a Europa. Williams però té al cap l’NBA, com molts nord-americans i segurament hi té lloc perquè allà també hi ha jugadors normalets. Oliver ha estat una gran sorpresa, ha fet més de primer base que de recanvi i ha salvat l’equip en certs moments. Com a mínim amb ell l’equip ha jugat a alguna cosa. Fede Van Lacke és excel·lent a casa i desapareix fora, un jugador important dins el vestidor, un guanyador nat que cada vegada s’està acoblant més al club i a l’equip. Obasohan ha sortit creu, tot i que venia amb l’etiqueta d’anotador després de ser màxim anotador de la lliga francesa, no ha respòs. L’ACB no és la Lliga Francesa i s’ha vist. Primer era irregular. En feia una de freda i una de calenta. Ara ja és regular: no juga bé. Dos encerts i mig de cinc apostes. Un 50 per cent d’encert.
El problema principal però penso que ha estat no haver trobat un fitxatge o un jugador que fos el líder. Que tiri del carro. I això no es pot entrenar. O un és líder o no ho és. Enmig del procés de construcció d’un equip amb moltes cares noves s’ha de reconèixer que hi ha hagut de tot: lesió de Jeter, gravíssima lesió de Norel (10 mesos de baixa), també de Pere Tomàs (8 mesos), viatge d’anada sense tornada de Pape Sow, anada sense tornada d’Eyenga, arribada de Báez, ara arribada de Barton i tot això en només 20 jornades. L’equip necessita temps però el què és denunciable i ha estat la imatge que ha ofert de poc desig de l’equip en molts partits que ha portat al desànim, als dubtes i a la pressió de l’equip. La Penya no baixarà a la LEB però el què està clar és que aquest estiu abans de fitxar s’ha de preguntar molt bé i assegurar-se que qui vingui, a banda de ser millor o pitjor jugador, tingui fam i caràcter.

COMENTA-HO AL FÒRUM: TANQUEM LA TRILOGIA