El van enganyar? Van enganyar als agents? Algú es va autoenganyar? Sigui com sigui, els del bàndol de Rudy Fernández estaven convençuts que l’etapa Portland estava finiquitada i arrencava nous temps vestit de blaugrana. No va ser així i s’ha quedat a Oregon amb un contracte que finalitza el 2012. És hora de deixar-se d’excuses, canviar l’actitud i fer un pas endavant dins l’ambient de futurs canvis que viu la franquícia.

L’agent nord-americà i l’espanyol de Rudy Fernández van estar negociant amb Portland l’adéu de l’escorta. Gerard Danés tenia un bitllet per al dia 1 de novembre en un vol que esperava fer amb el balear al costat. Des de l’entorn del jugador van arribar a afirmar que “en qüestió de dies està passant revisió mèdica a Barcelona” i fins i tot van filtrar que les primeres negatives dels Blazers obeïen a un rentat d’imatge, tal com vam explicar al BiC. Algú va mentir perquè podem constatar que Rudy estava convençut que canviava d’aires. El principal obstacle era Paul Allen, el milionari amo dels d’Oregon, que té predilecció especial per l’exPenya, està convençut que triomfarà a la NBA… i vol que sigui vestit de vermell i negre.

Això, però, és passat. Enganyats o autoenganyats, tot es va quedar igual i Portland no només va retenir-lo, sinó que va fer ús de la clàusula per allargar un any més el contracte. És hora de passar pàgina, tal com reconeix Rudy. És hora de retrobar velles sensacions, d’oblidar-se de la teòrica falta de confiança del míster i fer un pas endavant, reclamar la glòria. La mentalitat de Nate McMillan no és tan tancada. Qui s’ho guanya, té premi. No cal anar gaire lluny. Wesley Matthews va arribar per millorar la profunditat de la banqueta, però l’entrenador no ha dubtat a enviar Nicolas Batum a la suplència davant d’un jugador que a més de tenir qualitat, jugar cada partit com si fos l’últim. Fill d’un excampió dels Lakers d’idèntic nom, està acostumat a demostrar que la resta s’equivoquen, com quan cap de les 30 franquícies va decidir que tenia prou present ni futur com per formar part del draft 2009.

L’exemple de Matthews, amb els matisos sempre aplicables, hauria de servir de font d’inspiració a Rudy. No vestirà de blaugrana aquesta temporada ni probablement la següent. Doncs és hora de canviar d’actitud. Ha de tornar a ser aquell jugador amb aparença de nen hiperactiu que vestia de verd-i-negre, que s’atrevia amb tot, que es creia millor que qualsevol que estés damunt del parquet, fos a l’ACB o a la final dels Jocs de 2008. Cal deixar enrere l’actual versió pobre de Rudy, aquest jugador que pateix en defensa i que en atac tendeix a anar cap al racó a esperar una passada que no acostuma a arribar, tot excusant-se en què són ordres de l’entrenador. Cal deixar de ser un frontó que rep la pilota per entregar-la a l’instant. Cal deixar de fer sempre el mateix en el pick&roll, deixar de sortir tou i sempre amb la passada al cap enlloc de sortir amb decisió cap a l’anella. Cal deixar enrere la por, el pànic al contacte físic, potser el punt més difícil. L’hòstia (amb perdó) de Trevor Ariza i diverses caigudes han contribuit a crear-li una sèrie de problemes de maluc i esquena, que han derivat en Paco Fernández viatjant un cop al mes cap als EUA per tractar-lo. I li ha generat un temor que no és gens bo i cal liquidar.

Tot plegat, un canvi d’actitud. Recuperar la fam de glòria que tenia al 2008. I sembla un bon moment. Portland viu moments difícils. El gran salt de qualitat per aspirar a tot havia de ser Greg Oden, però ni està ni se l’espera com mostra que a diferència de Rudy no s’hagi fet ús de l’opció de prorrogar-li el contracte malgrat ser un número u del draft. Diu molt poc de l’esperança de veure’l bé físicament. L’estrella no està millor. Qualsevol que hagi vist darrerament els Blazers haurà copsat que el referent és Matthews o Aldridge perquè Roy senzillament no pot. Dues operacions a cada genoll fan que el físic no li respongui. Segons informa la premsa dels EUA, sembla que culpa Andre Miller de l’empitjorament del joc. Fa uns dies es queixava públicament del “lent” que li havien posat al costat i avui la premsa d’Oregon afirma que va anar a veure el manàger general per dir-li que havia de trencar la parella perquè ni funciona ni funcionarà. Tot plegat, frustracions perquè com s’observa en qualsevol partit, el físic no li respon. Els números ho demostren gairebé tant com veure’l jugar. 9/37 tirs en les últimes derrotes, però la ratxa és més llarga. El problema és que, a diferència de Matthews, Rudy no ho aprofita. 2/21 en els quatre darrers partits i el costum d’estar sovint per sota dels 20 minuts.

Portland viu temps difícils, temps segurament de canvis i és l’hora que Rudy reaccioni. Ja han aparegut les primeres notícies de moviments als despatxos per reforçar el perímetre perquè si el titular no rendeix (Roy), el suplent encara ho fa pitjor (Rudy). El balear voldria un canvi d’aires. El mirall Belinelli, que ha anat fent tombs fins trobar un lloc de titular als Hornets, és temptador, però Sergio Rodríguez podria explicar-li que fugir dels Blazers tampoc assegura un futur millor. Sigui com sigui, reaccionar està a les mans de Rudy. Prou excuses, és l’hora de fer un pas endavant.

COMENTA-HO AL FÒRUM: L’HORA DE FER UN PAS ENDAVANT