Des del BiC hem seguit amb interès la sèrie de reportatges sobre la crisi de l’ACB de la web encestando.es. Un tema que ens preocupa i que anem tractant periòdicament. Avui volem parlar d’un nou aval de què disposen els entrenadors per seguir en el càrrec: els diners. O més ben dit, la manca de diners. Unicaja, Granada i CAI en són els darrers exemples.

L’etapa Aíto a Màlaga viu els darrers capítols. Maljkovic i Sergio Scariolo van aparèixer dissabte al Martín Carpena en una d’aquelles imatges que si no s’hagués traslladat l’ACB a Teledeporte, l’espectador no sabria si està mirant un partit o un dels famosos reportatges d’animalons d’aquells que segons les enquestes tothom mira de La2, amb els voltors de protagonistea. I és que Unicaja fa ferum de cadàver. La roda de premsa posterior a la desfeta contra el Barça, amb l’entrenador atacant els jugadors, no augurava res de bo i més si recordem que a l’estiu Aíto ja va proposar a la directiva rescindir el contracte si no n’estaven contents. El gran aval del madrileny als darrers temps ha estat haver fet una cosa que mai feia: signar per tres anys. El sou milionari va ajudar-lo a variar el costum, si bé se n’haurà penedit més d’un i de dos cops perquè no s’ha entès amb ningú en terres andaluses i els canvis de dirigents i secretaris tècnics tampoc li ha comportat més química amb els qui manen.

Així, Maljkovic es perfila com a substitut d’Aíto, que després de tres dècades viurà la primera destitució de la seva carrera. Els dirigents d’Unicaja han anat filtrant les condicions de l’acord amb l’actual seleccionador eslovè. De com han descartat Scariolo per la imcompatibilitat de càrrecs com a seleccionador espanyol i de com Boza vol signar fins al 2012, mentre que els dirigents del quart pressupost més alt de l’ACB, que somien amb Ettore Messina el pròxim estiu, preferirien fins al juny, punt de desacord que manté Aíto encara com a entrenador dels malaguenys. Si no se l’ha destituït abans, sobretot després de les polèmiques declaracions en quedar fora de la copa la temporada passada, ha estat per l’alt preu del que comportaria la rescissió de contracte. La crisi ve de lluny, tal com hem anat seguint al fòrum del BiC. A mida que s’acosta el final dels tres anys de contracte, tot resulta més fàcil i no està gens clar que l’ex-tècnic de Barça i Penya dirigeixi l’equip en el doble jornada dels pròxims dies, que certificarà que Unicaja queda fora per segon any consecutiu de la Copa.

L’aval dels diners (o la manca de) no és exclusiu d’Unicaja, sinó que s’està convertint en un costum a l’ACB. El Granada ha temptejat entrenadors per fer fora Trifon Poch, però els dirigents reconeixen que no tenen diners per fer-lo fora i encara menys de fitxar algun revulsiu, tal com li reclamen els pocs que acceptarien fer-se càrrec d’un cuer que acumula mesos d’impagament. Qui ha esperar per evitar més pèrdues, però sembla decidit a fer el pas és el CAI. Sito Alonso ja tenia les maletes a punt el passat cap de setmana, però els de Saragossa van imposar-se a Alacant per un sol punt. Serà la Penya precisament qui de retruc doni feina al seu ex-tècnic si derrota diumenge el CAI? Morbo per al duel del cap de setmana, cosa que no amaga que sigui ben trist el present de l’ACB, amb directives aguantant entrenadors en qui no confien perquè no poden fer-se càrrec del preu de despatxar-los.

COMENTA-HO AL FÒRUM: ELS DINERS, NOU AVAL DELS ENTRENADORS