Hi ha dues condicions que sovint afecten els joves a la NBA. La primera es coneix com el rookie wall, un pes a les cames, un cansament físic i mental per l’acumulació de partits que fa baixar el nivell en algun moment de la temporada del debut. L’altre és que el segon any sempre és més difícil que el primer. Potser l’actual ROY, Tyreke Evans, podria servir d’exemple. Ricky Rubio està oferint una versió engrisada del seu talent, sobretot a l’hora de definir, un empitjorament que, com reconeixia Xavi Pascual, ha dut a escoltar un xiuxiueig intranquil del Palau Blaugrana quan el base de Masnou prepara un tir.

“No hi ha debat Ricky Rubio”, va sentenciar ahir Xavi Pascual. Doncs li portarem la contrària. Els números no menteixen. Ens vam fer un fart de llegir reportatges sobre la millora del tir del base en l’inici al club blaugrana i el seu exentrenador, Sito Alonso, va avalar-ho indicant una lleugera modificació de la mecànica que l’afavoria. Però el canvi de temporada no li ha sentat gens bé. Les xifres no enganyen. En el Joventut va signar un 43% (23/53), percentatge que va mantenir amb un 40% (36/90) en l’estrena al Barça. Alguna cosa ha canviat i ara signa un trist 18% (7/39), registre idèntic quan canvia els rivals estatals i surt a Europa (4/22). En els tirs de 2 punts també hi ha un descens, tot i que no tan pronunciat.

Els tirs sense tocar ni l’aro també s’han multiplicat i l’expressió corporal de Ricky quan falla també fa palès que hi ha un problema. Des del Barça apunten a l’endarreriment de la distància del triple com a factor, si bé se centren en la falta de confiança, confiant que tot plegat sigui un mal tràngol temporal. Els més crítics assenyalen que necessita posar-s’hi de forma seriosa i li atribueixen falta de treball, una cantarella que el base de Masnou ja va escoltar en l’etapa verd-i-negra, malgrat el treball amb especialistes mundials com Jarinn Akana. Què penseu que li passa?

COMENTA-HO AL FÒRUM: QUÈ ET PASSA, RICKY