El Manresa està salvat. No només per les quatre victòries de coixí sobre les places de descens, sinó per les notícies que arriben des de Granada i Menorca. A les misèries esportives s’hi sumen les econòmiques. Els dos estan amb l’aigua al coll i amb seriosos problemes per pagar.

El Menorca és cuer amb unes xifres que fan mal a la vista. Un inici prometedor, amb tres victòries en sis partits, s’ha vist acompanyat tan sols de dues alegries més. I els duels amb rivals directes o la visita de la Penya a ses Illes han palesat la debilitat de la plantilla. Els fitxatges buscaven redreçar el rumb i han servit per una altra cosa, per deixar clar que no hi ha un euro. Es buscaven revulsius i el pressupost només va arribar per Melvin Sanders. El descens és virtual, però segurament aquesta setmana s’ha condemnat del tot qual el president va baixar al vestidor per comunicar a la plantilla que a la caixa només hi ha teranyines. El club no pot afrontar les fitxes fins a final de temporada. No cobraran. Ras i curt.

L’altre equip que té la llosa del descens enfonsant-li el coll és el Granada. La directiva va aparèixer fa uns dies davant dels mitjans per assegurar la viabilitat econòmica amb l’entrada en concurs de creditors. En un any, tot ressolt. El panorama era tan positiu que calia posar-hi una mica d’aigua al vi. L’Ideal de Granada se n’ha encarregat recordant que hi ha 14 demandes als jutjats contra l’entitat per impagament. Jugadors que fa tres anys que van marxar, com Curtis Bordchart a qui deuen mig milió, o uns mesos, como Richard Hendrix, segueixen esperant que se’ls abonin els diners que van guanyar-se a la pista. Així, Granada i Menorca tenen opcions matemàtiques de mantenir-se, però les notícies conviden a pensar en el contrari. Temps de crisi a l’ACB i al bàsquet en general.

COMENTA-HO AL FÒRUM: EL MANRESA POT ESTAR TRANQUIL