Com sabreu, aquest no és un web de notícies. De ben segur que demà la premsa, blogs, i ràdios de Badalona faran la crònica acurada de la presentació de “Gent de la Penya”, un grup de socis del Joventut que s’han decidit a sortir a la llum i oferir-se com a alternativa a l’actual junta directiva si així se’ls ho requereix quan arribi el moment. Per això aquest text no vol resumir el que ha passat o el que s’ha dit a la nombrosa trobada. Perquè el BiC ha parat una orella al que s’explicava des de la tarima, i l’altra al que es comentava entre els assistents. I les impressions generals són les que segueixen.

a) Es valora la valentia de sortir donant la cara i oferint-se a vehicular la inquietud creixent de l’aficionat i soci de la Penya. Així com s’agreix al col·lectiu el seu to conciliador i respectuós amb la delicada situació actual.

b) Si bé es comprèn que en pro d’aquesta cura s’evités aprofundir en algunes qüestions, no s’ha entès que la convocatòria es limités a una sintètica declaració de principis. En part perquè són principis obvis i que tots els assistents a l’acte tenen mitjanament reflexionats, però sobretot perquè no han deixat entreveure cap dels recursos, idees o propostes per mirar de dur-los a terme.

c) S’ha aplaudit la creació d’un espai on congregar la massa social verd-i-negra al web www.gentdelapenya.cat i que serveixi de motor, de tertúlia, i de punt de trobada de tots aquells que creguin que poden aportar alguna cosa. Però s’han alçat força veus decebudes per l’abús de la retòrica dissuassòria de preguntes concretes, acotades i meridianes. Preguntes, moltes d’elles, que no posaven en qüestió temàtiques feixugues. “¿Com es pretén fomentar entre els barris de Badalona la marca Penya?”, “¿Com es vol millorar l’atenció al soci i al simpatitzant?”, “Si es renega dels ingressos extra-basquetbolístics, ¿quina alternativa es planteja per generar la caixa suficient?”. Són preguntes que poden tenir una resposta, genèrica si es vol, per dotar al grup que es presenta en societat de certa credibilitat popular. Perquè enfront del mèrit de mobilitzar la gent hi ha el risc de decebre-la amb una arrencada molt poc substanciosa.

L’orella parada al públic sentia aquestes reflexions, però alhora el nas olorava que el penyero té ganes d’anticipar-se al drama i arremangar-se abans no sigui massa tard. És precisament el que ha dut a Gent de la Penya a constituir-se com a grup. I aquest punt de trobada és prometedor. Ara caldrà que el grup que s’ha posat els focus al damunt ompli de contingut el que per ara són intencions. I serà llavors quan es podrà jutjar si hi ha projecte amb cara i ulls o si es queda a mig camí.