Deia un mestre de l’humor com el caricaturista Jaume Perich que “ser baixet no impedeix jugar a bàsquet, sempre i quan no es vulgui guanyar”. L’alçada és clau a l’esport de la cistella, però no sempre ha de ser un factor decisiu. La Penya ho ha patit avui de valent amb el recital de Jaycee Carroll des dels seus 188 centímentres. El públic de l’Olímpic no ha dubtat a ovacionar l’exhibició anotadora de l’escorta del Gran Canària. I el que no sabien els espectadors badalonins és que van estar ben a prop de poder disfrutar del canell del mormó. Ens hem de traslladar a l’estiu de 2009. El DKV buscava un referent exterior i Sito Alonso va lligar el fitxatge de Carroll. Un membre de l’àrea esportiva no hi va estar d’acord i va descartar-ne la incorporació en trobar-lo “massa baix”. Per exercir el rol d’amenaça des del perímetre va arribar Clay Tucker, que va oferir un bon rendiment. Això sí, per més del doble del que hauria costat l’home que ara triomfa a les Canàries fins que a l’estiu algun club important hi aposti, tal com explica Pedro Martínez, conscient que viu els últims partits de l’actual màxim anotador de l’ACB.

COMENTA-HO AL FÒRUM: L’ALÇADA NO HO ÉS TOT