El periodisme (en general) i l’esportiu (en particular) viu una època de penúries. Penúries econòmiques, que obliguen a ajustar recursos. Penúries de transcendència, perdent aquella exclusivitat informativa enfront altres vies de comunicació i d’informació més ràpides, especialitzades i deslliurades d’interessos. I potser arrossegat per les anteriors, el periodisme (esportiu) viu penúries de qualitat.

Hi ha un fil al fòrum obert per l’usuària Emilieta on els participants fan constar algunes de les que els passen menys desapercebudes. Hi ha racons severs amb els professionals que hi posen la veu o la cara. I hi ha casos simptomàtics com el que us ressenyem en aquest article.

La secció de bàsquet del diari Sport d’avui, 21 d’abril de 2011, obre amb una llarga entrevista al secretari tècnic del Barça, Joan Creus. Una entrevista a la que es dedica una pàgina sencera, amb fotografia central. Ocupa sencera una de les dues pàgines dedicades al bàsquet en tot el diari d’avui. La segona l’ocupen 4 breus d’agència, una columna d’opinió de Manuel Moreno, i un faldó de publicitat que n’acapara la meitat inferior.

Però quedem-nos amb la pàgina principal. La d’obertura de secció. La de contingut. La que titulen amb un ambició “Creus pasa revista”. La que, al seu primer paràgraf, deixa caure a mode d’introducció que l’entrevista que poden llegir els seus lectors és una entrevista “concedida a la web del club”.

Dit d’una altra manera: en tot el diari esportiu no hi ha cap informació redactada per un periodista del diari. Hi ha un afusellament (i de la pàgina oficial!) que ni tan sols cita a l’autor de l’entrevista (Carles Cascante) sinó que la signa X.M.Olivar, potser anotant-se l’autoria de posar-hi negretes i destacats.

Aquí teniu el link a l’entrevista de la web del Barça i aquí la de la versió online de l’Sport.

Penúries que delaten una deixadesa vergonyant, que potser confien que passi desapercebuda. I qui dia passa, i diari ven, any empeny.