El bàsquet europeu porta mesos vivint una vergonya. Tothom fa com si no ho veiés i s’hi passa per sobre aferrats tots a la filosofia del qui dia passa… però la realitat és que un cas de vergonya aliena s’ha anat allargant fins que unes taxes impagades han estat l’excusa perfecta per tallar-ho. Ja no cal donar un cop d’ull cada setmana per veure la magnitud de la tragèdia. Resultats com 169-29 ja no es repetiran amb l’expulsió del Napoli. Assassinat de forma discreta i ara a tapar una història d’impresentables, amiguismes, mafiosos i una ciutat, Nàpols, que ha vist morir el seu equip per partida doble en dos anys mentre una altra ciutat plorava la desaparició d’una entitat nascuda al 1946.

Un impagament. Un altre. Ni el primer, ni el més greu. Però l’oportú perquè la federació italiana (FIP) apartés el Napoli de la competició i convertís tots els resultats en 20-0. Sanció per la pròxima temporada, si encara en queda alguna cosa, per acumular-la a l’aplicada aquesta temporada. I una Lega coixa, on només el Montepaschi escapa de la mediocritat entre llàgrimes de temps passat en què eren una potència i on mai s’hauria vist un equip de juniors passejant-se com podien per les diferents pistes del país.

Per entendre el cas, s’ha d’anar primer a Rieti. Un club modest, nascut al 1946, i que es movia en competicions inferiors fins a desaparèixer i renéixer com a Virtus Rieti al 1998. L’any 2003 Gaetano Papalia entra de president amb un projecte ambiciós que es guanya el cor dels aficionats rememorant el passat. L’entitat passa a dir-se Nuova Sebastiani Basket i recupera els colors originals. El rendiment esportiu d’entrada no és l’esperat, però es consolida i va pujant categories fins arribar a la Serie A al 2007. El pas per la màxima categoria, però, va ser un calvari. Problemes per aconseguir el pressupost mínim, així com un pavelló van convertir l’estiu en una acumulació de rumors sobre la venda de la plaça i el retorn a la humiltat. Però se’n va sortir i va viure en la tranquil·litat, lligant la permanència a falta de cinc jornades. La temporada següent seria pitjor amb la salvació in extemis i una sanció de dos punts durant la competició per irregularitats administratives.

I ens plantem al passat estiu. Acabats de salvar, Papalia afirmava que necessitaven inversors o començarien a subhastar les propietats de Nuova Sebastiani per pagar un deute que no deixava de créixer. Tot semblava anava bé quan anunciava l’aparició d’un patrocinador, ACEA,  per al camp (PalaSojourner) i un altre, Wind, per a l’equip. Però passaven els dies i res es confirmava. I a un altre il·luminat se li va encendre la bombeta. Ens traslladem a Nàpols, campió de la Coppa al 2006, semifinalista de la Lega al 2007… i desaparegut l’octubre següent per falsedat documental i falta de pagament (50.000 euros) del pavelló on jugava. L’advocat Mario Maione havia demanat sense èxit ajuda als empresaris i entitats local i va desaparèixer, enfonsant el club i oferint unes condicions de compra tan esperpèntiques que no hi havia manera que ningú s’embarqués en una nova etapa dins d’un club històric. Però Maione es va posar en contacte amb Papalia. Li podia presentar unes quantes autoritats de la ciutat i tornar el bàsquet d’elit a la zona. Això sí, Rieti es quedava sense bàsquet. I va néixer el monstre, un club amb seu legal i administrativa a Rieti i seu esportiva a Nàpols, engendrat per dos personatges que ja havien estat sancionats per la FIP per irregularitats greus en la gestió d’una entitat esportiva.

Com no podia ser d’altra manera, tot va fallar. L’entesa entre els dos dirigents va durar ben poc, així que Maione es va apartar del projecte. I què hi deia la federació italiana? Doncs va mirar cap una altra banda perquè el president Dino Meneghin és amic personal de Papalia i es va inventar una wild car perquè el Martos Napoli, nova denominació, tirés endavant. Aconseguiria Papalia el recolzament econòmic de la ciutat, a diferència de Maione? Doncs tampoc. Dos mesos després d’anunciar la imminent arribada d’un patrocinador per al pavelló i un altre per a l’equip, Papalia confirmava el trasllat a Nàpols per jugar al PalaBarbuto. I de les dues injeccions de diners, ni rastre. Una ajuda mínima de la financera Martos que va permetre arrencar, afrontar els primers pagaments i poc més. Amb el cop de mà decisiu del comissionat d’esports local Alfredo Ponticelli es va vendre fum per il·lusionar la ciutat parlant d’un projecte de tres anys i amb l’arribada d’un entrenador amb nom com Joe Bryant, pare de Kobe Bryant, i jugador com Damon Jones, Skele o Robert Tractor Traylor, que van aguantar unes setmanes. No cobraven, així que mica en mica van anar plegant fins que el club va fer fora als qui restaven i va anunciar que a partir d’aleshores jugarien els juniors mentre quadraven els números per afrontar la pròxima temporada a la Lega-2. De pallissa en pallissa. Vergonya local, nacional i continental. Sancions esportives amb pèrdua de punts i un degoteig de denúncies per impagament de l’IRPF i tota factura que s’hagués d’abonar. “S’ha acabat una història que marca una ciutat, un desastre. Em vaig adonar que hi havia coses complexes i fosques en la transferència de Rieti a Nàpols i vaig expressar la meva preocupació, però no es va fer res. I ara el club s’ha ensorrat. Ho sento perquè es tractava d’una gran oportunitat, perduda per a Nàpols, i la vergonya no serà fàcil d’esborrar”. Són paraules del president de la federació de bàsquet de la zona, Manfredo Fucile. Des de l’ajuntament i la federació regional asseguren que no desisteixen: Nàpols ha de tenir bàsquet. Caldria preguntar-li a l’aficionat si no n’està fart després d’il·lusionar-se i veure desaparèixer l’equip dos cops en dos anys. O preguntar a Rieti que n’opinen de tot plegat. Des de la distància, només podem avergonyir-nos que en el món professional passin aquestes coses, una més en un bàsquet europeu que no aixeca cap i s’endinsa en la crisi a passes agegantades.

Aquí podeu fer els comentaris sobre la La doble vergonya napolitana