La crisi passa factura. A tots. A uns, més que a d’altres, òbviament. Però les reunions per canviar el futur i el present de l’ACB han fet aparèixer un concepte que fins ara era tabú: el límit salarial. El Barça és el més interessat i el Madrid li dóna la raó. Fins i tot han posat damunt la taula una primera xifra aproximada. S’atreviran a fer-ho?

La crisi va devorant cadàvers cada dia que passa. Els més pobres, apunten al concurs de creditors o la desaparició. I els d’economia més forta, cap a la retallada a l’espera de nous ingressos. A nivell europeu, tan sols els dos grecs, Barça i Madrid aguanten amb pressupostos de més de 20 milions d’euros. La diferència és que ara el dèficit de cada any, que en el cas del Barça se situa entre els 21 i els 23 milions, no és vist amb bons ulls pels dirigents. Un alt directiu blaugrana no ha dubtat a parlar en diferents reunions de la necessitat d’estudiar la possibilitat de posar un límit salarial. O pressupost màxim. És igual el nom, quedeu-vos amb la idea. La xifra inicial a valorar seria d’uns 20 milions. El dirigent del Barça considera inassumibles els 4,7 milions pagats per Ricky Rubio o la fitxa de Juan Carlos Navarro tenint en compte que la secció tan sols genera uns ingressos d’entre 5 i 6 milions. Els problemes per omplir el Palau tampoc hi ajuden. Ni tenir el millor equip d’Europa és suficient per evitar veure’s cada any entre les pitjors assistències de l’ACB.

El Barça n’ha parlat de forma informal amb el Madrid, que veu la iniciativa amb bons ulls. Si es decideixen a fer un pas endavant, no veuren difícil ampliar la mesura a nivell d’Eurolliga, ja que els impostos a Grècia s’han doblat i els dos gegants també han començat a estudiar com retallar despeses. Un altre dels qui fins fa dos dies era referència, el CSKA, va iniciar el procés fa dos anys per no caure en casos com els viscuts a Itàlia amb els equips de Bolonya, desapareguts, o el Benetton, absent de la màxima competició europea.   

Que ningú s’enganyi. Que el límit salarial deixi de ser un tabú no vol dir que s’hagi d’aplicar d’immediat ni molt menys, però és positiu que es plantegi. Que els dos gegants estudiïn afrontar uns pressupostos que no comportin dèficits tan alts entra en la lògica d’una època de retallades i d’ingressos escarransits al món de la cistella. El Barça ha fet ja un primer pas amb l’anunci de la retallada en les seccions, que en l’actual legislatura han de passar de ser un 10% del pressupost del club a ser un 5%. Posar un sostre econòmic és una mesura que hi ajudaria perquè evitaria augmentar la despesa només perquè els altres ho fan i cal competir al màxim nivell. I més ara que el grup dels altres poderosos ha quedat tan escapçat. De retruc, ajudaria potser a arreglar un dels problemes que té més capficats els dirigents de la secció: la incapacitat per produir joves amb capacitat d’estar al primer equip. Però això ja ho tractarem un altre dia.

COMENTA-HO AL FÒRUM: EL LÍMIT SALARIAL JA NO ÉS TABÚ