Abans d’entrar, deixin sortir. El Barça ho ha aplicat i s’ha centrat en el capítol de baixes. En la part sentimental, destaca la de Roger Grimau. El fins ara capità tenia un rol particular que sabia resoldre perfectament i en les últimes setmanes no podia amagar que tenia coll avall que continuaria. Sabia que tindria menys minuts, però es veia un any més de blaugrana. Per això la patacada ha estat més forta. Li toca canviar d’aires amb l’oferta del CAI situada de moment com la més atractiva, sense que això vulgui dir que serà el destí final. En el seu lloc, Xavi Rabaseda, un primer pas necessari al FC Barcelona dins el pla que té la directiva.

Des de fa temps hem anat oferint píndoles al BiC del conflicte intern que viu el Barça, accelerat amb el canvi de directiva. Xavi Pascual vol un equip el màxim competitiu possible i això redueix fins gairebé fer inviable l’ascens de jugadors de la casa. Si l’onze de Josep Guardiola és motiu d’orgull entre d’altres coses per la presència massiva de gent del planter, a la secció de bàsquet només Juan Carlos Navarro ha fet el salt de les categories inferiors al primer equip. I és de 1980, cosa que vol dir que fa una dècada que ningú l’emula, amb permís de Víctor Sada, que va esclatar a Girona abans de ser repescat.

La dificultat per fer el salt ha de canviar. És l’exigència de la nova directiva, que considera que la retallada a la secció i la situació del bàsquet europeu, en crisi profunda, ho farà més fàcil. La idea és oblidar-se d’equips amb 12, o com la temporada passada 14, fitxes d’alt nivell amb sous que no baixen del mig milió. Es volen plantilles de 10 homes de pes i un parell de complements que es vagin fent grans al costat de les estrelles. Per això Xavi Rabasseda és un primer pas necessari, una aposta pel talent de casa i un missatge pels qui pugen des de sota: hi pot haver llum al final del túnel. Joan Creus va rebre certes crítiques internes i s’ha passat un any discutint amb la premsa si no hauria estat millor apostar-hi l’estiu passat enlloc de renovar dos veterans com Basile i Grimau.

El pas endavant ha arribat ara. Xavi Rabaseda, a qui Salva Maldonado li havia recomanat que si podia trigués un any més a tornar al Barça perquè necessita minuts a l’ACB, obre el camí cap a la configuració de plantilla que vol la directiva. El problema és que els qui en són reticents troben arguments quan fan un cop d’ull cap avall. Els qui manen no entenen que el filial tingui un nivell tan baix que ni tan sols serveixi per reforçar amb solvència els entrenaments del primer equip quan ha estat necessari. No hi veuen ningú aprofitable i l’optimisme tampoc creix quan observen els júniors que pugen. Un panorama desolador que els fa posar les mans al cap quan recorden que en els darrers temps s’han pagat traspassos de 400.000 i 300.000 euros per perles que han quedat en no res. Per això no és estrany que Jordi Ardèvol es plantegi treure Marcus Eriksson de Manresa. El suec vol un lloc al primer equip dels manresans i Ardèvol té l’aval de ser qui va dur-lo al club, però es troba amb el conflicte del pacte no escrit a l’ACB de no tocar-se els joves, que en els últims temps només s’ha trencat amb el pas de Sergi Vidal a Vitòria des del junior de la Penya. Veurem com acaba.

XAVI REY?

Així, Rabaseda és el primer pas per tenir una plantilla amb algun representant dels joves de la casa, però podria no ser l’últim. Hi ha una porta oberta a un segon retorn. I és que l’ACB està mostrant un tarannà impresentable i lamentable negociant a aquestes alçades el marc de contractació, aspecte que hauria d’estar resolt fa mesos. No pot ser que els clubs no sapiguen quans espanyols necessitaran a la plantilla. Una de les opcions que hi ha damunt la taula, i que té molts seguidors, és demanar una prórroga i allargar fins al 2012 el marc actual. Si això tira endavant, el Barça necessitaria un cupo més si vol una plantilla de 12. O el base o el pivot que busquen (o pivots si la setmana vinent diuen no a la continuïtat de Ndong) ha de tenir el passaport d’aquí. I el ventall del mercat no és gaire ampli, així que la direcció esportiva blaugrana té subratllat un nom: Xavi Rey. Aleshores ja serien dos homes més formats a la casa per acompanyar Navarro i Sada… en una plantilla de 10 figures i dos que estan creixent.

COMENTA-HO AL FÒRUM: UN PRIMER PAS NECESSARI AL BARÇA