L’aficionat verd-i-negre està perdut. Hem passat de l’adéu de Josep Franch per anar al Múrcia amb un contracte de tres anys, que la Penya no igualaria, a veure com es dipositava a l’ACB una oferta per una única temporada i un sou més elevat: 220.000 euros. I el Joventut la igualarà. Les dues parts de la negociació tenen la seva versió i el BiC intenta exposar els diferents punts i que cadascú tregui les seves conclusions.

La Penya està disposada a igualar la oferta del Múrcia. Li resten nou dies i el rival encara no ha dit l’última paraula, tal com avui afirmava el president del club murcià, que anunciava noves negociacions amb el Joventut. Anem per parts, a l’inici de tot. El base demanava un contracte per dues temporades i el club badaloní va respondre-li amb un 110.00+140.000. Amb això a la mà, el jove del planter va veure què li oferia el mercat. El Múrcia va anar-hi amb la proposta de ser base titular, un entrenador que hi confia, i un sou més elevat: 150.000-200.000-250.000. 

Estem en el primer punt del conflicte, amb la Penya sense entendre per què si volia dos anys, n’accepta tres d’un altre. El Múrcia hi ha apostat fort, així que va oferir 100.000 euros al Joventut per evitar el dret de tempteig. Res. 140.000, tampoc. I encara un darrer intent: 150.000+ el 20% en cas d’un futur traspàs. No, els verd-i-negres volien negociar amb en Josep i li van comunicar que quan tingués una proposta concreta, en parlarien per veure si es podien acostar postures, evitant l’enèsim adéu d’un jove del planter.

El contacte no es va produir perquè sense negociar res amb el Joventut, Josep Franch va tirar pel dret dipositant a l’ACB una oferta per un sol any i 220.000 euros. La Penya sospita que és una proposta amb trampa. L’experiència és un grau i els recorda el cas d’Àlex Mumbrú, que va signar pel Madrid per una sola temporada i 900.000 euros, amb un pacte privat per allargar el contracte després rebaixant el sou cap a quantitats més raonables. Els badalonins van anar al dret de tempteig i els blancs van haver de reconèixer la trampa, així que van negociar el pagament d’una indemnització. I Jordi Villacampa repeteix la jugada. Igualar i esperar. Això sí, amb una trucada prèvia a l’advocada de l’ACB, Esther Queraltó, perquè revisi a fons la documentació per si hi ha trampa. La intenció és igualar per quedar-se el jugador i que segueixi creixent a Badalona, mentre es negocia un nou acord que vagi més enllà del pròxim 30 de juny.

Un cop s’iguali l’oferta caldrà veure quina és la reacció del Múrcia i de Franch. La diferència de tresoreria entre els murcians i el precedent del Madrid és evident, així que cal veure què fan. I com reacciona el base, ja que si s’ha fet tota la maniobra ha estat d’acord amb la perla verd-i-negra, deixant clar que estava disposat a canviar d’aires i, a diferència dels Ricky, Mumbrú o Ribas, no per fer un salt de qualitat a priori a nivell esportiu.

Hi ha dues parts, així que des del BiC també intentem entendre en Josep Franch. El base està disgustat perquè va demanar saber quines eren les aspiracions de l’equip i quin rol li tenien reservat. A nivell individual, si hi creien de valent o com la passada campanya es duria un base amb rol de titular. I no va trobar cap resposta, així que va buscar sortida en un club que li permetia créixer i amb la garantia que seria titular i amb un paper transcendent.

Així, tots pendents de què passa ara, però per acabar-ho d’embolicar, la falta d’entesa amb el representant d’en Franch (Igor Crespo) en tot plegat no augura res de bo en el futur, ja que en la seva cartera de jugadors també hi són Llovet (pendent de renovar), Todorovic i, des de fa poc, Henk Norel.

COMENTA-HO AL FÒRUM: TOTS ELS DETALLS DEL CAS