… feta la trampa. Els clubs, no només en bàsquet, pateixen la crisi i una derivació ja massa habitual és l’entrada en concurs de creditors. La llei és tan estupenda que si deixes de pagar a un jugador, pots perdre la categoria, però si no pagues a cap, t’estalvies el mal tràngol esportiu. I fins i tot amb deutes de fitxa pots seguir incorporant jugadors o retenir-los. El nou secretari d’estat per a l’esport espanyol, Albert Soler, ha fet pública l’evidència: la normativa està desfassada. El problema és que té data de caducitat al càrrec, així que li tocarà al nou govern espanyol posar fil a l’agulla. Potser així s’acaba una trampa que el BiC us explica.

Una de les sorpreses obtingudes aquest estiu al BiC ha estat parlar amb dirigents, encuriosits de saber fins a quin punt la crisi dificulta la planificació de les altes i baixes. I encara més en els qui estan en concurs de creditors. De tot plegat, el més perturbador ha estat escoltar de boca de directors esportius que com que no hi ha diners, toca fer trampa. I en què consisteix? En renovar jugadors o fitxar-los sabent que difícilment podràs pagar-los tota la fitxa. Si l’equip no funciona, el deute derivarà en rescissió de contracte, com han viscut enguany el Granada amb Robert Kurz, per citar un exemple. Si funciona, es negocia un ajornament del pagament al final de temporada, quan toca negociar la renovació. Si decideix marxar, no se li paga i ja serà un jutge qui determini quant i quan s’ha d’abonar el deute. Si decideix renovar, s’ajorna el pagament a l’espera de nous ingressos o de deixar de pagar els qui marxen. Enrevessat, però legal. Feta la llei, feta la trampa.

COMENTA-HO AL FÒRUM: FETA LA LLEI…